Manel Güell Arxiver de l’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona Salvador-J. Rovira i Gómez Professor emèrit de la URV

LÓPEZ GINESTA, JACINTO ‘Cinto’ (El Campello, l’Alacantí, 1940 — Tarragona 2007).

Futbolista i massatgista. Va ser el quart dels cinc fills de Jacinto López, mecànic ​ ​mariner alacantí, i de la valenciana Matilde Ginesta. Quan tenia 4 anys, la​ ​família va anar a viure a Cornellà de Llobregat. Dels 14 als 19 anys va ​ ​compaginar els estudis de mecànic torner amb la feina de pagès, vidrier i​ ​jugador de futbol a l’Espanyol. Als 19 anys va ser cedit al Sant Feliu i va ​ ​començar a treballar com a mecànic torner a Barcelona. L’any següent va ser​ ​traspassat al Sants on va conéixer la Maria Rosa, la seva futura muller. Després ​ ​de cinc anys de canvis de clubs, passant pel Badalona, el Vic, el Sabadell (on va​ ​jugar a primera divisió) i novament pel Sants, va fitxar pel Club Gimnàstic de ​ ​Tarragona, on va jugar des del 1966 fins al 1972. En arribar a Tarragona va​ ​canviar de professió fent de soldador-joier, representant de cotxes, de ferreteria ​ ​i de licors, feines que combinava amb l’activitat esportiva al Nàstic.

Entre els​ ​seus mèrits com a jugador destaca el trofeu al millor futbolista de la temporada ​ ​1959-1960, que li atorgà la Federación Catalana de Fútbol.
A partir de l’any1973, va treballar com a massatgista durant sis anys als vestidors del Nàstic i en ​ ​una petita habitació de casa seva. L’any 1996 va passar a ser el rehabilitador del​ ​Reus Esportiu, secció ​ ​d’hoquei. En acabar la trajectòria futbolística, el seu​ ​esperit esportiu el va fer jugar a futbol sala en diferents lliguetes tarragonines ​ ​fins que a partir de l’any 1980, va començar a córrer maratons, mitges maratons​ ​i altres curses amb un total de més de 400 mitges i 30 maratons, com ara la de ​ ​Nova York i Viena, entre d’altres. Va ser massatgista voluntari de: la Selección​ ​Española de Natación l’any 1976; de la Copa del Rey d’hoquei amb el Club ​ ​Hockey Reus Esportiu el 1983; del Torneig de Roda de B​a​rà de Tenis el 1987, ​ ​1988 i 1989, i la Mitja Marató Ciutat de Tarragona del 1992 al 2007. Va participar ​ ​com a rellevista portador del Foc de la Pau i la Solidaritat en les curses​ ​”Tarragona és tolerant” i “Tarragona patrimoni de tots”. El febrer del 2006 se li ​ ​va detectar un càncer limfàtic del qual morí el 7 de desembre del 2007.
Era tal la​ ​seva passió per l’esport que quan la seva precària salut no li va permetre ​ ​practicar-lo es va dedicar a animar els altres esportistes, i malgrat tot encara va​ ​participar caminant en la peonada popular del mes de setembre i féu massatges ​ ​als corredors a la mitja marató de Tarragona del 25 de novembre.
Cinto era tan​ ​reconegut per la seva vàlua professional com pel seu carisma personal, la seva ​ ​disposició a ajudar els altres, la seva força de voluntat i les paraules d’ànim que​ ​tenia sempre per a tothom. Una de les seves aficions de cap de setmana era fer ​ ​de pagès en un petit hort que tenia a Vistabella i la producció de neules​ ​artesanals que regalava per Nadal. Va tenir tres fills, Carles (1965), Cristina ​ ​(1969) i Montserrat (1973), els quals han seguit les petjades paternes i han​ ​arribat a treballar conjuntament a la seva pròpia consulta de quiromassatge.