Contribuint amb la petita gran història de Tarragona
Arxius i publicacions que parlen de nosaltresAl soci no se li pot enganyar" experiències personals com a persona que rep un servei
Fa uns dies em vaig quedar mig enganxat de l’esquena, i no sabia on anar. Una amiga em va recomanar la consulta López Archs. Ara la porten els fills i filles, abans la dirigia El Sr. Cinto López, que havia estat fisioterapeuta del Nàstic durant 6 anys.
La recomanació sobre un tema que té a veure amb la salut sempre és delicat. T’hi jugues alguna cosa més que fer una descoberta d’un lloc on poder anar a sopar.
Vaig arribar i em van fer passar a la sala d’espera. Portaven una mica de retard i em vaig haver d’esperar una estona, acompanyat d’un Sr. que esperava a la seva Sra. Vàrem passar una bona estona conversant sobre el temps: a fora hi plovia molt.
Al cap d’una estona em van fer passar, era una de les filles del Sr. López: “Et toca, passa si t’atreveixes”. Ràpidament em vaig començar a “sentir com a casa”. Em va fer una sèrie de preguntes per saber què tenia, i em va fer una primera insepcció. Encara no sé ben bé perquè però em vaig marejar una mica i em vaig haver d’estirar una estona. Per tal que m’anés recuperant em va oferir unes pastes. I mica en mica van anar fent el fet i em vaig anar recuperant. Les pastes i la conversa, distreta i interessant. Un cop recuperat vaig passar al “potro”. Abans de començar, em va oferir de posar la música que preferís…
Carlos López compagina sus labores con el Nàstic i el Alnimar Reus de hockey, con el que acaba de ganar la copa de Europa
Hoquei sobre patins. Va per tu, Cintu. Reus Deportiu
1ª Marató futbol sala, Memorial Cinto López
Pavelló del Nàstic ret homenatge a Cinto López
Esports 19
17ª Mitja Marató Ciutat de Tarragona - Homenatge a Cinto López, recull de premsa
BIOGRAFIES DE TARRAGONA Manel Güell Arxiver de l’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona Salvador-J. Rovira i Gómez Professor emèrit de la URV
LÓPEZ GINESTA, JACINTO ‘Cinto’ (El Campello, l’Alacantí, 1940 — Tarragona 2007).
Futbolista i massatgista. Va ser el quart dels cinc fills de Jacinto López, mecànic mariner alacantí, i de la valenciana Matilde Ginesta. Quan tenia 4 anys, la família va anar a viure a Cornellà de Llobregat. Dels 14 als 19 anys va compaginar els estudis de mecànic torner amb la feina de pagès, vidrier i jugador de futbol a l’Espanyol. Als 19 anys va ser cedit al Sant Feliu i va començar a treballar com a mecànic torner a Barcelona. L’any següent va ser traspassat al Sants on va conéixer la Maria Rosa, la seva futura muller. Després de cinc anys de canvis de clubs, passant pel Badalona, el Vic, el Sabadell (on va jugar a primera divisió) i novament pel Sants, va fitxar pel Club Gimnàstic de Tarragona, on va jugar des del 1966 fins al 1972. En arribar a Tarragona va canviar de professió fent de soldador-joier, representant de cotxes, de ferreteria i de licors, feines que combinava amb l’activitat esportiva al Nàstic…
17ª Mitja Marató Ciutat de Tarragona - Homenatge a Cinto López
Aprofitant la Mitja de Tarragona, enguany es farà un homenatge a Cinto Lopez (en desembre farà un any que ens va deixar) i m’agradaria fer-vos cinc cèntims de la seva trajectoria dintre de l’àmbit esportiu.
En Cinto va ser jugador de fútbol i després de passar per l’Espanyol i pel Sabadell va venir a jugar al Nàstic de Tarragona, on va ser un jugador molt estimat en la dècada dels 60. Compaginant el fútbol es va treure els estudis de quiromassatgista i desprès va continuar en el Nàstic com a massatgista. Sempre va estar lligat a l’esport i va ser un dels estandars de l’atletisme popular tot just començar els anys 80. Ha corregut infinitat de maratons i de mitjes; com a curiosament ho ha fet en totes les edicions de la Mitja de Tarragona a excepció de la de l’any passat quan l’enfermetat ja estava molt avançada i no va poder participar-hi. No cal dir que just acabava la Mitja anava a la zona de massatges i es dedicava a donar massatges als altres participants. D’altres vegades si durant una cursa observaba que altres corredors tenien problemes ell s’aturava i s’interessava pel seu estat i si era necessari els hi feia quatre fregues…